El lliurepensament és una actitud filosòfica d'afirmació de la capacitat de l'ésser humà de no trobar-se subjectat a cap autoritat dogmàtica, sigui de la natura que sigui i d'emprar l'anàlisi racional i crítica davant les tota proposició que empri argumentació d'autoritat.

Aquesta actitud es troba llargament lligada a concepcions oposades que qüestionen la natura de les religions, tals com l'ateisme, l'agnosticisme o el racionalisme. Igualment, la idea es troba relacionada amb l'escepticisme i l'humanisme i en l'essència de la francmaçoneria i l'anarquisme contemporanis.

El lliurepensament a Catalunya

El lliurepensament tingué una gran extensió a Catalunya durant el darrer terç del segle XIX. Aquesta extensió es causà de la difusió que se'n féu dins la majoria de corrents progressistes oposats al sistema de la Restauració. Es crearen cercles, publicacions i escoles que ensenyaven i divulgaven sota uns principis de lliurepensament. Actuava, a més, com a marc d'actuació política, social i cultural de les classes populars. Per entre les seves files hom hi troba anarquistes, francmaçons, republicans, alguns catalanistes progressistes i fins i tot alguns espiritistes. Cal destacar la importància de la publicació anarquista La tramontana deJosep Llunas i Pujals i de la publicació La Luz, del Círculo Libre Pensador de Barcelona, que agrupava lliurepensadors anarquistes, maçons i republicans, sota la direcció de Rossend Arús i Arderiu.

Aquest lliurepensament català tenia un fort contingut anticlerical i revolucionari. Per exemple, l'anarquista i maçó, Anselmo Lorenzo imaginava un lliurepensament que combatia la religió, l'autoritat i el capitalisme i tenia com a enemics el capellà, el governant i el burgès. Amb tot, l'anticlericalisme en fou el tret més distintiu i forja els mites de l'anticlericalisme català que es manifestaren durant la Setmana Tràgica de 1909.

El Lliurepensament durant el darrer terç del segle XIX va procurar de crear organitzacions que agrupessin persones i unifiquessin criteris, donada la desorganització i el confusionisme conceptual i orgànic en el que es trobava aquest moviment.[i] Es van crear federacions i es van celebrar congressos per tractar d’unificar criteris.

---

[i] ALVAREZ, P. Masonería y librepensamiento español de entresiglos, en La Masoneria en la Historia de España. I Symposium de Metodología Aplicvada a la Historia de la Masoneria Española (coord. José A. Ferrer Benimelli), Zaragoza, 20-22 de juny de 1983, Diputación General de Aragón, Zaragoza, xxxx